Ferdinand Hodler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1853 Berna (Suïssa) |
| Mort | 19 maig 1918 (65 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Sepultura | Ginebra |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i simbolisme |
| Ocupació | pintor, litògraf, dissenyador, professor d'universitat, artista gràfic |
| Ocupador | Universitat de Ginebra |
| Membre de | |
| Moviment | Modernisme i simbolisme |
| Professors | Barthélemy Menn |
| Alumnes | Käthe Loewenthal i Stephanie Guerzoni |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Hector Hodler |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Ferdinand Hodler (Berna, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un dels pintors suïssos més coneguts del segle xix.
Els seus primers treballs van ser retrats, paisatges i pintures de gènere en estil realista. Més tard va adoptar una forma personal de simbolisme artístic que ell anomenà Paral·lelisme.
Hodler nasqué a Berna.[1] Als 8 anys el pare i dos germans de Hodler moriren de tuberculosi. Als 14 anys Hodler també va perdre la seva mare de la mateixa malaltia.[2] Finalment la tuberculosi va acabar matant tots els seus germans i Hodler va adquirir una consciència poderosa de la mortalitat.[3]
El 1871 viatjà a peu a Ginebra on començà la seva carrera de pintor. Va assistir al Collège de Genève i en el museu copià obres d'Alexandre Calame.[4] El 1873 va ser estudiant al Barthélemy Menn, i investigà els escrits sobre les proporcions de Dürer.[4]
Viatjà a Basilea el 1875, on estudià les pintures de Hans Holbein.[5] Viatjà a Madrid el 1878, on estudià les obres des Ticià, Poussin i Velázquez al Museu del Prado.[4]
El 1884, Hodler conegué Augustine Dupin (1852–1909), qui va ser la seva companya i model. El seu fill, Hector Hodler—qui fundaria l'Associació Universal d'Esperanto el 1908—nasqué el 1887.[6]
Paral·lelisme[modifica]
A la darrera dècada del segle xix Hodler va combinar les influències del simbolisme i l'art nouveau. Hodler va desenvolupar el seu estil que anomenà "Paral·lelisme" on posava èmfasi en la simetria i el ritme, que segons ell, eren la base de la societat humana.[4]
Hodler va pintar grans quadres de temes històrics, sovint de tema patriòtic.[4] Per exemple pintà al fresc La Batalla de Marignan on els suïssos havien perdut.
La fase final de l'obra de Hodler era expressionista
L'any 1914 Hodler condemnà les atrocitats comeses pels alemanys usant artilleria a Reims.[7] Per aquest motiu els museus alemanys van excloure la seva obra.
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- Fehlmann, Marc. Review of Oskar Bätschmann and Paul Müller eds., Ferdinand Hodler. Catalogue Raisonné der Gemälde, Die Landschaften, Zurich 2008: http://www.19thc-artworldwide.org/index.php/autumn09/ferdinand-hodler-catalogue-raisonne
- Fischer, Matthias (2009). Der junge Hodler. Eine Künstlerkarriere 1872-1897, Wädenswil: Nimbus. ISBN 978-3-907142-30-1.
- Hauptman, William, & Hodler, Ferdinand (2007). Hodler. Milan: 5 continents. ISBN 978-88-7439-362-6.
- Hodler, Ferdinand, Franz Zelger, Lukas Gloor, Schweizerisches Institut für Kunstwissenschaft., & Seedamm-Kulturzentrum. (1981). Der frühe Hodler: Das Werk 1870-1890. Bern: Benteli. ISBN 3716503657.
- Hodler, Ferdinand (1983). Ferdinand Hodler, 1853-1918: Paris, Musée du Petit Palais, 11 mai-24 juillet 1983 : Berlin, 2 mars-24 avril 1983 : Zürich, 19 août-23 octobre 1983. Paris: Association française d'action artistique. ISBN 2865450201.
- Hodler, Ferdinand, Jill Lloyd, Ulf Küster, and Oskar Bätschmann (2012). Ferdinand Hodler: view to infinity. Ostfildern: Hatje Cantz. ISBN 978-3-7757-3380-9.
- Kern, Sepp. "Hodler, Ferdinand". Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web.
- Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Landschaften. Band 1. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2008, ISBN 978-3-85881-244-5. (Band 1 enthält Teilband 1 [Kat. 1–300] und Teilband 2 [Kat. 301–626, D1–D52 (fragliche Zuschreibungen), R1–R70 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]
- Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Bildnisse. Band 2. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2012, ISBN 978-3-85881-255-1. ([Kat. 627–1055, Kat. D53–D68 (fragliche Zuschreibungen), Kat. R71–R105 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Hodler |
- «Bibliografia relacionada amb Ferdinand Hodler» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Ferdinand Hodler exhibition at Kunstmuseum, Berna[Enllaç no actiu]