Inupiaq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaInupiaq
Inupiatun, Iñupiaq
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsaprox. entre 7.000 i 9.000
Parlants nadius5.580 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aAlaska
Autòcton deAlaska
EstatEUA
Els dialectes són el taronja (Grup d'Alaska Septentrional) i el rosa (grup de la península Seward)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües esquimo-aleutianes
llengües inuit Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ipk
ISO 639-2ipkl
ISO 639-3ipk Modifica el valor a Wikidata
Glottologinup1234 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueipk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO253 Modifica el valor a Wikidata
IETFik Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2369 Modifica el valor a Wikidata

Inupiaq, Iñupiaq, Inupiak o Inupiatun és un grup de dialectes de l'inuit que es parla en el nord i nord-oest d'Alaska, parlat aproximadament entre 7 i 9 mil persones de l'ètnia inupiat.[1]

L'Inupiaq propi d'Alaska té tres grans grups de dialectes i cinc dialectes en total.

El grup d'Alaska septentrional inclou:

1. El dialecte del Vessant del Nord, parlat per tota la costa àrtica fins a Kivalina en el sud.

2. El dialecte Malimiut, parlat en el sud de Kivalina i a Kotzebue, per tot el Riu Kobuk, a Norton Sound, an Koyuk i a Unalakleet.

Als voltants del Pas Anatuvuk:

3. El dialecte Nunamiu.

El grup de la península Seward:

4. El dialecte de l'estret de Bering

5. El dialecte parlat a Teller, que està a la vora del poble original de Qawariaq, i als pobles des del sud de Nome fins a Unalakleet.

Lingüística[modifica]

Els dialectes Inupiaq, com les altres Llengües esquimoaleutianes,[2][3] representen un tipus particular de llenguatge aglutinatiu, denominat llenguatge polisintètic: "sintetitza" una arrel i diversos afixos per a crear paraules llargues amb significat d'una oració. L'inupiaq té tres vocals bàsiques:'a', 'i', i 'o'. Existeixen també valors llargs de les vocals, escrits com 'aa', 'ii', i 'uu'. En inupiaq, les vocals curtes i llargues han de ser distingides perquè segons aquestes es veu el significat de la paraula. Les vocals curtes es poden ajuntar, per a així produir els diftongs 'ai', 'ia', 'au', 'iu', i 'ui'. L'inupiaq té 14 consonants. La consonant escrita en Alaska com a 'q' és com la 'k' en anglès o el català, el que canvia és que el so és produït des d'un poc més endins a la gola.[4]

Referències[modifica]

  1. «Inupiatun, North Alaskan» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 10 març 2024].
  2. Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic (en anglès). Routledge, 2005-09-23, p. 581. ISBN 978-1-136-78680-8. 
  3. Dagostino, Carmen; Mithun, Marianne; Rice, Keren. The Languages and Linguistics of Indigenous North America: A Comprehensive Guide, Vol. 2 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2023-12-18. ISBN 978-3-11-071281-0. 
  4. Reo, Nicholas J.; Topkok, Sigvanna Meghan; Kanayurak, Nicole; Stanford, James N.; Peterson, David A. «Environmental Change and Sustainability of Indigenous Languages in Northern Alaska». Arctic, 72, 3, 2019, pàg. 215–228. ISSN: 0004-0843.
Hi ha una edició en inupiaq de la Viquipèdia