Jean-Baptiste-Jules Klagmann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1810 París |
| Mort | 18 gener 1867 (56 anys) 17è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 67 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.861984°N,2.390475°E Grave of Klagmann (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, dissenyador |
| Professors | Etienne Ramey |
| Alumnes | Auguste Joseph Peiffer i Ambroise Choiselat |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
Jean-Baptiste-Jules Klagmann (1810-1867) és un escultor decorador francès. Les estàtues de la font de l'square Louvois a París són el testimoni més visible del seu treball per a grans encàrrecs públics al segle xix.
Formació[modifica]
Alumne de l'escultor neoclàssic Etienne-Jules Ramey (1796-1852 a l'escola de les Belles Arts de París, Jean-Baptiste-Jules Klagmann és paral·lelament iniciat a l'art del Renaixement per Jean-Jacques Feuchère (1807-1852) que també fou alumne d'Etienne-Jules Ramey i de Jean-Pierre Cortot (1787-1843).
Realitzacions[modifica]
Klagmann s'il·lustra principalment com a escultor-decorador. Treballa sobretot per a la Porta de les Sessions del Senat i els enfustats del seu hemicicle, així com per a les decoracions de la segona Sala Favart de l'Opéra-comique.
Durant els anys 1840, realitza les quatre fonts que representen els quatre rius de França per a la font de l'square Louvois concebuda per l'arquitecte Louis Visconti, futur arquitecte del Nou Louvre de Napoleó III.
En el marc dels encàrrecs de Lluís Felip I d'estàtues de les dones il·lustres de la història de França per al Jardin du Luxemburg, realitza una estàtua de Santa Clotilde.
Es queda a Londres cap a 1851.
Sota el Segon Imperi, participa en el taller del Nou Louvre, a les ampliacions del Palais Royal i de la Comédie-Française.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste-Jules Klagmann |