Josep Roca i Roca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Roca i Roca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1848 Modifica el valor a Wikidata
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort1924 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Republicana
Solidaritat Catalana
Unió Federal Nacionalista Republicana Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Josep Roca i Roca a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa

Josep Roca i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) fou un periodista, escriptor i polític català.

Biografia[modifica]

Des de molt jove fou força actiu dins el moviment catalanista com a periodista. Fou col·laborador de Francesc Pelagi Briz dins la Jove Catalunya, fou redactor d'El Calendari Català, secretari de redacció de Lo Gai Saber (on publicà la traducció al català de Lo cíclop d'Eurípides i el Calendau de Frederic Mistral) i col·laborà sovint en La Renaixença. També destacà en la sàtira política als diaris Lo Cop (1868), Lo Ponton (1870), La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, de la qual fou director del 1878 al 1908. El 1908 fundà La Campana Catalana, però va tenir una durada curta.[1]

També participà en les tertúlies de la rebotiga de Frederic Soler,[2] on defensà l'ús del català que ara es parla per a aconseguir una major popularització de la literatura catalana, i en aquest sentit intentà d'influir en els Jocs Florals de Barcelona. Políticament, figurà primer dins el republicanisme federal. Durant la Restauració, feu costat a Emilio Castelar i a la Unió Republicana. Fou un dels principals introductors d'Alejandro Lerroux el 1901, del qual se separà el 1906. Formà part llavors del comitè executiu de la Solidaritat Catalana en representació dels republicans de Nicolás Salmerón i el 14 d'abril de 1907 llegí el Programa del Tívoli. El maig de 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Part del seu arxiu passà a la Biblioteca de Catalunya.

Té un carrer dedicat a Terrassa[3]

Obres[modifica]

Teatre[modifica]

  • 1870, 30 de juny. La Passió política. Tragicomèdia satírica i històrica en 4 actes i 11 quadres. En col·laboració de Joan Alonso de Real. Estrenada al gran teatre saló dels Camps Elisis de Barcelona.
  • 1874. La criada. Sarsuela en 2 actes i en vers. Llibret en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano. Música de Josep Navarro.Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de setembre de 1874.
  • 1875. Micos, extravagància lírico-dramàtica en 1 acte i en vers, llibret en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, música de Joan Rius, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1875.
  • 1875. Joc de nois. Llibret en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano. Música de: ?. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 2 d'agost de 1875.
  • 1886, 17 de febrer. Mal pare!. Drama en 4 actes i en prosa. Estrenat per l'Associació d'Autors Catalans al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1886, 24 de novembre. El bordet. Drama en tres actes i en prosa. Estrenat per l'Associació d'Autors Catalans al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1886, 22 de desembre. Bona jugada. Joguina en un acte i en vers. En col·laboració d'Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre de Catalunya de Barcelona.
  • 1888, 20 de març. El plet d'En Baldomero. Comèdia de costums barcelonins en tres actes i en prosa. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1888, 8 de maig. Cura de cristià. Joguina còmica en un acte i en vers. En col·laboració de Cels Gumà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

En castellà[modifica]

  • 1879, 21 de setembre. El cuchillo de plata. En col·laboració d'Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenat al Teatre Espanyol de Barcelona.
  • Las dos huérfanas (amb Eduard Vidal i de Valenciano)
  • Barcelona en la mano (1895)
  • Contribución de sangre... (1870)
Vegeu texts en català sobre Josep Roca i Roca a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències[modifica]

  1. Santesmases i Ollé, Josep. Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2008, p. 506. ISBN 8497913582. 
  2. «Gravat on es veu a Josep Roca i Roca participant en les tertúlies de la rebotiga de Pitarra». Arxivat de l'original el 2010-11-25. [Consulta: 20 novembre 2010].
  3. «Carrer de Roca i Roca, a Terrassa». Arxivat de l'original el 2010-08-13. [Consulta: 20 novembre 2010].

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • SOLÂ I DACHS, Lluís, Josep Roca i Roca i L'Esquella de la Torratxa, en el llibre L'Esquella de la Torratxa, 60 anys d'història catalana (1879-1939), El Papiol, Editorial Efadòs, 2013 (pàg.75)

Enllaços externs[modifica]