Komi-permià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Komi-permiac (llengua))
Infotaula de llenguaKomi-permià
коми-пермяцкӧй кыв Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius63.100 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat akrai de Perm Modifica el valor a Wikidata
Autòcton dekrai de Perm Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües pèrmiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet Molodtsov i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3koi Modifica el valor a Wikidata
Glottologkomi1269 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAE-ab Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekoi Modifica el valor a Wikidata
UNESCO397 Modifica el valor a Wikidata
IETFkoi Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3279 Modifica el valor a Wikidata

El komi-permià és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt i el komi. El seu nom prové de kommu «pàtria», kom «tímal», peix tòtem de l'ètnia o komi mort «gent del Kama» en combinació amb perm o perä maa «terra llunyà». Segons xifres del 2002, la llengua komi és parlada pel 94.300 persones (72,3%) dels 125.200 komi-permians a Rússia, principalment a Permiàkia, part nord-occidental del krai de Perm.

El komi-permià amb el komi-ziriè s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets: anbur, el llatí i el ciríl·lic. Actualment el komi-permià s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 35 caràcters, 33 dels quals són fonèmics i 2 en són signes: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.

Vegeu també[modifica]

Hi ha una edició en komi-permià de la Viquipèdia