Matallums
Sisymbrium irio  | |
|---|---|
 Corona de la tija del matallums (Sisymbrium irio) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Sisymbrieae |
| Gènere | Sisymbrium |
| Espècie | Sisymbrium irio L., 1753 |
Matallums, bufallums, apagallums o ravenissa (Sisymbrium irio) és una espècie de planta de la família de les brassicàcies.
Distribució i hàbitat[modifica]
És una planta Mediterrània, originària d'Europa meridional i Àfrica del Nord. Actualment s'ha estès per tot el món. Es considera una planta adventícia.[1]
El matallums és una espècie d'ambients ruderals i arvenses, molt comuna en terrenys pertorbats, com erms urbans, vores de camins i runes. Creix també sovint sota els murs, a la vora de les cases i entre les deixalles i escombraries.[2]
Nom vernacle[modifica]
El nom col·loquial d'aquesta planta es deu al fet que la corona de la tija té una forma vagament cònica i en la imaginació popular hom deia que es semblava a un "matallums" o "bufallums". Aquest és un instrument que antigament es feia servir per apagar els ciris i els cresols.[3]
Descripció[modifica]
És una planta herbàcia anual o biennal i teròfita. La mata té les tiges dretes i llises i fa uns 90 cm d'alçada. Les fulles són tendres i molt retallades. Floreix gairebé tot l'any, especialment a l'hivern i a la primavera.
Les flors del matallums són groc pàl·lid i petites i el raïm a la corona de la tija creix a mesura que van madurant les flors. El fruits són llargs, prims, drets i en siliqua.[4] Els fruits immadurs sobrepassen les flors que tenen just a sobre.
El matallums pot coexistir amb altres espècies de Sisymbrium i sovint es troba entre elles. Tot i que es podria confondre amb aquestes, la característica de l'extrema llargària dels fruits fa que hom pugui distingir aquesta herba fàcilment.[5]
Usos[modifica]
Aquesta planta s'utilitzava a la medicina tradicional casolana com a antiescorbútic.
El matallums atrau a un gran nombre de dípters depredadors i parasitoides (planta insectari), a l'hivern a camaèmids i a la primavera empípids. Per això, seria interessant tindre-la en horts i camps de cultiu.[6]
Espècies similars[modifica]
- Sisymbrium officinale - Herba dels cantors, herba de Sant Albert, erisimó, llúcia o te de canonge; herba emprada a la medicina tradicional per l'afonia.
Referències[modifica]
- ↑ University of Arizona - Invasive weeds (anglès)
- ↑ Jean-Florimond Boudon de Saint-Amans - Flore agenaise (francès)
- ↑ «UPF - Extracció de terminologia». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 abril 2009].
- ↑ UDL - Sisymbrium sp.
- ↑ UIB - Herbari virtual - Sisymbrium irio
- ↑ Alins, Georgina; Lordan, Jaume; Rodríguez, Neus. Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues. IRTA, 2019, p. 50. ISBN 978-84-09-15144-8.
- Noms de plantes Arxivat 2012-01-10 a Wayback Machine.
- Flors de l'Estany de Sils