Estela de Naram-Sin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEstela de Naram-Sin

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestela i objecte arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim) Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 2350 aC ↔ dècada del 2200 aC
ComitentNaram-Sin d'Accàdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentSusa Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricacióbaix relleu Modifica el valor a Wikidata
Períodeperíode accadià Modifica el valor a Wikidata
Gènereperíode accadià Modifica el valor a Wikidata
Materialgres Modifica el valor a Wikidata
Mida200 (alçària) × 105 (amplada) × 27 (gruix) cm
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Col·lecciódepartament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariSb 4 Modifica el valor a Wikidata

L'Estela de Naram-Sin o Estela de la victòria es va construir a Sippar aproximadament en el 2250 aC, per commemorar la victòria del rei Naram-Sin d'Accàdia, net de Sargon d'Accad d'Acad, sobre la tribu dels lullubi de les muntanyes de Zagros.[1][2]

En ella es veu un paisatge muntanyenc, amb arbres, on es desenvolupa una escena en la qual preval la figura del rei Naram-Sin, de major grandària que els seus súbdits i enemics i coronat amb un casc amb dues banyes, propi dels déus. El rei vencedor aixafa amb el peu als cadàvers dels seus enemics, mentre mata a altres dos i alguns cauen despenyats. Els soldats accadis des d'un nivell inferior, alcen el cap com a signe d'admiració i respecte pel seu sobirà.

L'estela va ser trobada a Susa. Està feta d'arenisca rosada i les seves dimensions són 1,05×2 m. Actualment es troba en el Museu del Louvre de París.[3]

En aquest gravat s'observa una estilització de les figures humanes pel que fa a les representades a l'estela dels voltors.[4] Hi ha evidència creixent que indica que l'assenyalada victòria sobre els antecessors dels kurds, els lullubi, no va ser un fet real sinó més aviat, un esdeveniment de propaganda i autoglorificació.

Un baix relleu similar en el qual també apareixia Naram-Sin va ser trobat a Pir Hüseyin, a pocs quilòmetres al nord-est de Diyarbakır.

Referències[modifica]

  1. «La Stèle du roi Narâm-Sîn» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2014].
  2. Margueron, Jean-Claude. «El imperio de Agadé». A: Los mesopotámicos. Fuenlabrada:Cátedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5. 
  3. Louvre (Arts and Architecture). Könemann. ISBN 3-8331-1943-8. 
  4. Asimov, Isaac (1986).