Pasqual Calbó i Caldés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1752 Maó (Menorca) |
| Mort | 12 abril 1817 (64 anys) Maó (Menorca) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Maó |
| Ocupació | pintor, escriptor |
| Gènere | Retrat |
Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) va ser un dibuixant i pintor menorquí,[1] projectista d'obres arquitectòniques, professor de ciència i de tècnica i autor d'una notable obra manuscrita científica i tècnica.[2]
El 1770 va anar a Itàlia per ampliar els seus estudis artístics i va passar per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca.
Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on va redactar diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817.
La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'una adaptació al català de disset tractats que recollien el coneixement matemàtic, físic, de construcció naval i d'arquitectura militar de la seva època.[1]
Context històric[modifica]
La biografia de Pasqual Calbó s'emmarca en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle xviii, també conegut a l'illa com a «segle de les dominacions». Els britànics van dominar l'illa de 1713 a 1756 i de 1763 a 1782 i els francesos, de 1756 a 1763; hi va haver també un primer període de dominació espanyola, entre 1782 i 1798 i el segle va acabar amb uns anys de nova dominació britànica, de 1798 a 1802.[2] Durant aquest període, bona part de l'elit cultural maonesa es va formar culturalment i científica a l'estranger, tot incorporant els principis del neoclassicisme.[3] Això provoca un cert enciclopedisme i l'afany d'estudiar la realitat menorquina des d'un punt de vista lingüístic, geogràfic, històric i científic. Calbó, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona, van formar part d'una generació de menorquins que van revolucionar culturalment l'illa durant el segle xviii.
Biografia[modifica]
Calbó va assistir al taller-escola del pintor italià Giuseppe Chiesa, establert a Maó. Chiesa va recomanar-li viatjar a Itàlia per completar-hi els estudis i la formació artística. L'any 1770 va marxar a Itàlia; primer va estudiar a Venècia durant quatre anys i després, gràcies a una pensió de l'Imperi austríac, va passar quatre anys més a Roma.[2] El 1778 va marxar a Viena, on va ser nomenat primer delineant de la Imperial Galeria de la ciutat.[4]
El seu caràcter, malenconiós i turmentat, el va dur a fugir dels honors de la cort, i el març de 1780 va tornar a Menorca[2] per pintar i dedicar-se a la docència. De 1787 a 1790 va estar-se al Carib. Està documentada la seva estada a l'Havana i Santo Domingo i és possible que també arribés a Nova Orleans. Aquells anys, la seva obra va adoptar aspectes innovadors, amb nous recursos expressius.[2] L'obra de Calbó destaca en el conjunt de les arts menorquines, i des de 1989 un institut de Maó duu el seu nom en el seu honor.[2]
Obra[modifica]
Obra artística[modifica]
La seva obra és molt diversa; inclou temàtica religiosa, costumista, retrats, còpies d'altres pintors, decoració de sostres, paisatges preromàntics. Calbó treballa amb diverses tècniques i suports, i la seva obra és una representació del neoclassicisme i del pre romanticisme, ja que es mou cronològicament entre la segona meitat del segle xviii i inicis del segle xix. Destaquen el Retrat del Comte de Cifuentes, algun autoretrat i El venedor de perruques, fet durant el seu viatge a Amèrica.[4]
Obra didàctica[modifica]
Calbó va publicar diverses obres de caràcter didàctic, entre les quals destaca un volum de 439 folis escrits a doble cara que incorpora 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar i construcció naval.[4] Els seus descendents van anar conservant els plecs manuscrits de la seva obra, que després van passar per mans de dos col·leccionistes i el darrer va depositar-los al Museu de Menorca el 1946.[2]
Llegat[modifica]
El 2017 es van commemorar els 200 anys de la mort de Pasqual Calbó, i es va organitzar una exposició commemorativa al Museu de Menorca.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Pasqual Calbó i Caldés». enciclopedia.cat. [Consulta: 10 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Roca Rosell, Antoni. «Pasqual Calbó i el seu curs matemàtic». A: Roca Rosell A., Salord J., Torres J.L. (curadors). Pasqual Calbó i Caldés - Obra científica. I - Tractats de Matemàtiques Pures. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, p. 21-58. ISBN 978-84-15291-63-3.
- ↑ Josefina., Salord Ripoll,. La il·lustració a Menorca. Palma: Documenta Balear, 2010. ISBN 9788415081357.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 1967-, Pons i Povedano, Miquel Àngel,. El gran tour del pintor Calbó. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca, 2016. ISBN 9788415291251.
Bibliografia[modifica]
- ANDREU, C; HERNÁNDEZ, M.À; SINTES, G (1986): Pascual Calbó, la pintura cosmopolita del xviii. Maó: Ajuntament de Maó
- SINTES y DE OLIVAR, M.(1987): Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa il·lustrada. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra.
- Enciclopèdia de Menorca (2004): Història de l'art I, Tom setzè. Maó. Obra Cultural de Menorca.
- Roca Rosell, Antoni; Salord, Josefina; Torres, Joan-Lluís (curadors). Pasqual Calbó i Caldés. Obra científica. I - Tractats de matemàtiques pures. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2020. ISBN 978-84-15291-64-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Calbó i Caldés |