María Teresa de Vallabriga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría Teresa de Vallabriga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1759 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1820 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís de Borbó i Farnese (1776–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Teresa de Borbón y Vallabriga, María Luisa de Borbón y Vallabriga, Luis María de Borbón y Vallabriga Modifica el valor a Wikidata
ParesLuis de Vallabriga y Español Modifica el valor a Wikidata  i Josefa de Rozas y Drummond Modifica el valor a Wikidata

María Teresa de Vallabriga y Rozas (Saragossa, 1750-1820) va ser una noble aragonesa. Va casar-se amb l'infant Lluís Antoni d'Espanya, fill de Felip V, esdevenint comtessa de Chinchón.[1]

Filla de Luis de Vallabriga, majordom de Carles III i de María Josefa de Rozas y Melfort, comtessa de Castelblanco.[2] Va viure a Madrid des de 1773, a casa de la seva tia, la marquesa de San Leonardo.[3]

El 1776 va casar-se amb Lluís Antoni d'Espanya, germà de Carles III, que suposava un matrimoni morganàtic per a l'infant i antic arquebisbe de Toledo. El rei va desaprovar la unió, i Lluís i Teresa van retirar-se de la cort a Arenas de San Pedro.[4] Mort Lluís el 1785, va poder reunir-se amb els seus fills, que s'havien educat a Toledo i dels quals havia estat apartada, gràcies a Carles IV. El 1792 va passar a viure a Saragossa fins a 1802, en què pot tornar a la cort, gràcies al matrimoni de la seva filla María Teresa amb Manuel Godoy. Durant l'ocupació napoleònica va viure a Mallorca, el 1814 es traslladava de nou a Saragossa, on va morir el 1820.[3]

Descedència[modifica]

María Teresa i Lluís van tenir tres fills:

Honors[modifica]

Referències[modifica]

  1. Rubio Sotés, F. (Editora). Chinchón: sociedad y territorio (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 2002, p. 194. 
  2. Zavala, José María. Infantas: De la primogénita de Felipe V a la sucesora de Felipe VI (en castellà). Barcelona: Plaza & Janés, 2012. 
  3. 3,0 3,1 de Goya, Francisco. Cartas a Martín Zapater (en castellà). Madrid: Istmo, 2003, p. 159. 
  4. Carr-Gomm, Sarah. Francisco Goya (en castellà). Londres: Parkstone International, 2011, p. 22. ISBN 978-1-78042-075-2. 
  5. Rodríguez López-Brea, 2001, p. 33.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María Teresa de Vallabriga