Baronia d'Eramprunyà

Infotaula de títol nobiliariBaronia d'Eramprunyà
Tipusbaronia Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 18′ 50″ N, 1° 57′ 25″ E / 41.3139°N,1.9569°E / 41.3139; 1.9569
Ermita del castell d'Eramprunyà amb el massís del Garraf i la Morella al fons

La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat. La senyoria d'Eramprunyà es remunta a l'època de la revolta nobiliària del segle xi, i estigué sota el domini de la família dels Sant Martí. En aquella època el terme estava dividit en múltiples jurisdiccions i nivells de domini, a la manera feudal. L'any 1305 la família Marc (o March) va comprar la quadra de la Roca, al terme de la senyoria d'Eramprunyà, i a partir d'aquí va anar acumulant a les seves mans bona part d'aquelles jurisdiccions medievals: l'any 1323 va comprar la senyoria d'Eramprunyà, el 1337 la castlania, el 1447 comprà Castelldefels, el 1449 Gavà i la torre de n'Horta (una possessió dins de l'actual nucli urbà), cap al 1450 adquirí la quadra de la Sentiu, i el 1562 Viladecans (quan els Marc s'havien ja extingit i els succeïen els Fiveller). D'aquesta manera, simplificant la teranyina de jurisdiccions feudals, des del segle xiv al XVI es conformà un espai territorial comandat per un únic senyor. Aquest espai territorial, configurat pels actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, és l'àmbit territorial que en època moderna i contemporània es conegué amb el nom de Baronia d'Eramprunyà.

Escut de la família Marc esculpit a la clau de volta de l'ermita de Bruguers (Gavà)

Fons documental[modifica]

El fons documental es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya des del 2005. El fons conté la documentació de la baronia generada abans de 1897 (data de la seva adquisició per Manuel Girona i Agrafel) i la produïda pel banquer i els seus administradors a partir d'aquesta data fins a la dècada de 1930. S'hi troba documentació original –tota ella dels segles XVII, XVIII, XIX i XX–, còpies de documents conservats en altres arxius i una gran quantitat de regestos, extractes i notes realitzades amb finalitats de control administratiu. Els documents originals són, en la seva major part, capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, escriptures notarials dels dominis útils de la baronia i de les finques comprades per Manuel Girona (compravendes, establiments, signatures de domini, etc.) i una col·lecció preciosa de plànols dels segles xviii i xix. El fons s'ha descrit a nivell d'unitat documental composta respectant l'ordenació preexistent. El resultat és un catàleg de 1.153 unitats documentals, de les quals 620 s'han reproduït durant aquest any. En conjunt, el fons conté fins a 14.795 imatges digitalitzades.[1]

Senyors de la Baronia d'Eramprunyà[modifica]

Senyors de les famílies Marc i Fiveller (1323-1590)[modifica]

Senyors de la Baronia d'Eramprunyà
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA MARC
1. Pere Marc lo Prohom (o Pere Marc II) 1323 1338 Comprà el castell d'Eramprunyà a Jaume el Just
2. Pere Marc III 1338 1347 Fill de l'anterior
3. Pericó Marc 1347 1351 Fill de l'anterior. Sordmut, fou inhabilitat pel seu oncle
4. Jaume Marc I 1351 1379 Oncle de l'anterior
5. Jaume Marc II (Jacme March) 1379 1410 Fill de l'anterior. Poeta
6. Lluís Marc I 1410 1455 Fill de l'anterior
7. Jaume Marc III (Jaume Marc i Marquet) 1455 VIII/1466 Fill de l'anterior. Contrari a Joan II
8. Jaume Marc IV (Jaume Marc i Ballester) VIII/1466 Abans 05/05/1494 Fill de l'anterior. Partidari de Joan II, li foren presos els castells de Castelldefels i Eramprunyà
9. Manaut d'Aguirre[2] V/1468 V/1473 També apareix com a Manaud de Guerra. No era dels Marc. Aventurer navarrès, capità dels sometents del Llobregat (12/V/1465). El 04/XII/1466 Joan II de Lorena confiscà els béns de Jaume Marc IV i els atorgà al navarrès. Aquest i les tropes de la Generalitat hagueren de conquerir militarment les possessions del senyor d'Eramprunà: Castelldefels (21/V/1468-24/XII/1472), després Gavà, La Roca i Sant Climent (V/1468-XII/1472), l'Hospital de Cervelló (Olesa de Bonesvalls) (19/IX/1468-II/1473) i el castell d'Eramprunyà (24/X/1469-20/XII/1473). Jaume Marc recuperà militarment els seus feus, excepte el castell. Amb la intervenció del governador general de Catalunya Lluís de Requesens es recuperà el castell pagant la rendició de Manaut (03/V/1473), però el castell fou lliurat als diputats i consellers de Barcelona, fins que fou restituït als Marc (20/XII/1473).
10. Francesc Jeroni Marc Abans 05/05/1494 Vers 1515 Fill de Jaume Marc IV
11. Isabel Marc i Palou (Elisabet Marc i Palou) Vers 1515 Vers 1548 Germana de l'anterior. Mantingué litigis per l'herència.
FAMÍLIA FIVELLER DE PALOU
12. Hug Joan Antic Josep Fiveller de Palou Marc i Queralt Vers 1548 Febrer 1590 Net de Lucrècia Marc, germana de Jaume Marc IV.
13. Joana Fiveller de Palou Marc i d'Hospital Febrer 1590 Agost 1590 Neta de l'anterior. Filla d'Hug Joan Fiveller de Palou Marc i de Cardona (morí el 1584) i d'Estefania d'Hospital. En morir, la baronia constituí un condomini indivís entre les famílies dels Erill, Torrelles-Sentmenat i Cardona, en litigi fins al 1596.
Marina Fiveller de Palou Marc i Queralt Tia de l'anterior, germana viva d'Hug Joan Antic Josep. Una setència de 27 d'agost de 1590 li adjudicà l'herència, però no pogué pendre possessió doncs els béns eren en poder d'Estefania d'Hospital, mare de l'anterior, pel que inicià el litigi judicial.

Condomini senyorial a la Baronia d'Eramprunyà (1590-1897)[modifica]

Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA CARDONA
1. Francesc de Cardona i Fiveller 1590 1600 Fill de Jerònima Fiveller de Palou Marc i Queralt (morí abans 1590), germana d'Hug Joan Fiveller de Palou, i casada amb Lluís de Cardona (morí abans 1585). En el litigi per la possessió de la baronia reclamà els drets de la seva mare.
2. Anna de Cardona i Rovira
= Pere Bernat Codina
1600 1626 Filla de l'anterior i el seu marit. Vengué la seva part de l'indivís a la família dels Erill.
Núm. Nom Inici Fi Observacions
1. Estefania d'Hospital Agost 1590 Octubre 1590 Vídua del fill d'Hug Joan Fiveller de Palou i mare de Joana. Litigà per l'herència d'aquest contra les seves germanes Marina i Jerònima o els seus hereus. El conflicte es va resoldre el 1596, quan Estefania ja havia mort i declarat hereva a Constança de Merlès, amb qui no tenia relació familiar.
FAMÍLIA ERILL
2. Constança de Merlès
= Francesc d'Erill i d'Erill
Octubre 1590 1616 Hereva de l'anterior i el seu marit.
3. Joan d'Erill i de Merlès 1616 1638 Fill dels anteriors. Comprà la part indivisa a mans de la família dels Cardona.
4. Francesc d'Erill-Orcau i de Sala 1638 1648 Fill de l'anterior
5. Oleguer d'Erill-Orcau i de Montfar 1648 1681 Germà de l'anterior
6. Manuela d'Erill i de Ponts
= Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa (morí el 1726)
1681 19/11/1720 Filla de l'anterior i el seu marit.
7. Francesc Salvador de Bournonville i d'Erill (morí el 1751) 19/11/1720 18/11/1733 Fill dels anteriors. Vengué la seva part de l'indivís.
FAMÍLIA PÉREZ-GARMA
8. Maria Vidal 18/11/1733 20/10/1734 També apareix com a Maria Isabel Vidal. Transfereix tots els seus drets al seu marit.
9. Pedro Pérez de Moreno 20/10/1734 18/11/1736 Marit de l'anterior.
10. Pere Francesc Pérez de Moreno i Vidal 18/11/1736 22/01/1762 Fill dels dos anteriors.
11. Marianna Pérez de Moreno i Vidal
= Francesc Xavier Mateu de Garma i Duran (morí el 1783)
22/01/1762 17/04/1798 Germana de l'anterior i el seu marit.
12. Francesc Xavier Bernat de Garma i Pérez de Moreno 17/04/1798 29/03/1809 Fill dels anteriors.
13. Joana de Garma i Pérez de Moreno 29/03/1809 11/12/1833 Germana de l'anterior. Casada amb Antoni Francesc de Foixà i de Guiu.
FAMÍLIA FOIXÀ
14. Antoni Joan de Foixà i de Garma 11/12/1833 1868 Fill de l'anterior. Senyor de Maçanet.
15. Dídac de Foixà i de Vidal 1868 Fill de l'anterior.
16. Eulàlia de Sagarra i de l'Espagnol 1897 Vídua de l'anterior. Vengué la seva part de l'indivís a Manuel Girona i Agrafel.
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA TORRELLES - SENTMENAT
1. Elionor de Torrelles i Gualbes
= Joan de Sentmenat i d'Alentorn (morí el 1615)
1590? 19/09/1604 Neta (i marit d'aquesta) de Marina Fiveller de Palou Marc i Queralt, germana d'Hug Joan Fiveller de Palou i casada amb Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (morí vers 1567). Aquests, Marina i Ramon, foren pares de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palou (morí vers 1595), pare al seu torn d'Elionor.
2. Ramon de Torrelles i Sentmenat 19/09/1604 1613/1615 Fill dels anteriors.
3. Francesc de Torrelles i Sentmenat 1613/1615 1621 Germà de l'anterior.
4. Miquel de Torrelles i Sentmenat 1621 1651 Germà de l'anterior. Vengué la seva part de l'indivís a la família dels Copons.
FAMÍLIA COPONS
5. Jaume de Copons i de Tamarit 1651 1668 Comprà una part de l'indivís als Torrelles-Sentmenat i, després, feu donació al seu germà.
6. Ramon de Copons i Tamarit 1668 1674 Germà de l'anterior. Era 4t senyor d'Espitlles i 6è del Bullidor.
7. Antoni de Copons i Grimau 1674 1686 Fill de l'anterior. 5è senyor d’Espitlles i 7è del Bullidor.
8. Francesc de Copons i Grimau 1686 1723 Germà de l'anterior. 6è senyor d’Espitlles i 8è del Bullidor.
9. Joan de Copons i Grimau 1723 1727 Germà de l'anterior. 7è senyor d’Espitlles i 9è del Bullidor. Sense descendència, feu hereu al seu nebot.
10. Agustí de Copons i de Copons 1727 1737 Nebot de l’anterior. Era 2n marquès de Moja, heretat del seu pare Ramon de Copons i Grimau (1710).
11. Gaietà Lluís de Copons i d’Oms 1737 1753 Fill de l'anterior. 3è marquès de Moja.
12. Josep de Copons i d’Oms 1753 1790 Germà de l’anterior. 4t marquès de Moja.
13. Maria Josepa de Copons i de Cartellà
= Narcís de Sarriera i de Copons
1790 1822 Filla de l'anterior i el seu marit, qui era cosí seu en tant que fill de Marianna, filla d’Agustí de Copons. Era 5a marquesa de Moja i, per herència de la seva mare, 5a marquesa de Cartellà.
FAMÍLIA SARRIERA
14. Maria de Sarriera i de Copons 1822 1850 Filla dels anteriors. 6a marquesa de Moja i 6a de Cartellà.
15. Josepa de Sarriera i de Copons 1850 1865 Germana de l'anterior. 7a marquesa de Moja i 7a de Cartellà.
16. Ramon de Sarriera i de Pinós 1865 1870 Nebot de l'anterior, en tant que besnét de Marianna de Copons i d’Oms, filla d’Agustí de Copons. Era 8è marquès de Santa Maria de Barberà i 6è de la Manresana, per herència de la seva mare (1857), 7è comte de Solterra, per herència del seu pare (1863), i 8è marquès de Moja i 8è de Cartellà, per herència de la seva tia anterior (1865).
17. Ramon de Sarriera i de Vilallonga 1870 1897 Fill de l'anterior. Era 8è comte de Solterra, 9è marquès de Moja, 9è de Cartellà, 9è de Santa Maria de Barberà i 7è de la Manresana. Vengué la seva part de l'indivís a Manuel Girona i Agrafel.

Senyors de la família Girona (1897-2007)[modifica]

Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA GIRONA
1. Manuel Girona i Agrafel 12/02/1897 31/10/1905 Unificà a les seves mans la titularitat de la baronia.
2. Manuel Girona i Vidal 31/10/1905 24/08/1920 Fill de l'anterior. Malgrat que també apareix amb els cognoms Girona i Vidal-Quadras, aquest darrer cognom que adoptaren a finals del segle xix els seus oncles Manuel i Aleix Vidal-Quadras i Ramón, la seva mare, Carolina Vidal i Ramón, que sempre signà amb aquest nom, morí abans d'aquest canvi.
3. Lluís Girona i Fernández-Maquieira 24/08/1920 10/08/1956 Fill de l'anterior. Morí sense descendència.
4. Odília Girona i Salgado 10/08/1956 08/06/2005 Neboda de l'anterior, era filla de Carles Girona i Fernández-Maquieira. Vengué el castell de Castelldefels (1988) a l'ajuntament d'aquesta ciutat.
5. María Concepción de Puig i Girona;

María de Puig i Girona; Ignacio de Puig i Girona; Odilia de Puig i Girona; Javiera de Puig i Girona

08/06/2005 23/05/2007 Fills de Carmen Girona i Salgado, germana d'Odília Girona i Salgado. Hereus en indivís de la seva tia Odília. Els Girona vengueren el castell d'Eramprunyà (23/05/2007) a l'ajuntament de Gavà.

Referències[modifica]

  1. Memòria 2005 Arxivat 2014-03-11 a Wayback Machine., Arxiu Nacional de Catalunya PDF
  2. Campmany i Guillot, Josep. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La guerra civil del segle xv a Eramprunyà, dins de Materials del Baix Llobregat, 6, 2000, pag. 109-113. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]